La denominació cava neix a arrel de la disputa amb els francesos pel nom “xampany”, derivat de la regió La Champagne d’on es diu que va sorgir la tècnica de producció del vi escumós. El 1972 Espanya va tenir en compte la reivindicació francesa i va adoptar el mot substitutiu cava. Blanes és un dels territoris actuals amb denominació d’origen cava.
Oficialment la producció de cava es va iniciar a Limoux, una regió del sud de França pertanyent a l’Aude, on encara es fa, des del 1531, el Blanquette de Limoux; l’antecedent dels caves i els xampanys.
Curiosament la història dels vins escumosos té una forta vinculació amb l’ordre religiosa dels benedictins; primer perquè les activitats agrícoles donaven suport econòmic als monestirs; fent que alguns dels monjos participessin en els processos vitivinícoles, sent aquests mateixos els que van iniciar la producció de cava a Limoux. Segon; perquè al 1670 un altre monjo benedictí provinent de La Champagne va desenvolupar el mètode que avui coneixem com a champenoise.
A grans trets, aquest mètode consisteix en afegir llevats a un vi ja fermentat per provocar una segona fermentació dins l’ampolla tancada. Això genererà un augment de pressió que algunes ampolles no van aguantar i explotaven dins el celler, a partir d’aquí el van començar a anomenar “vi del diable”.
Davant aquesta situació, el monjo, de nom Pérignon, va innovar amb ampolles de vidre més gruixut i amb una grapa metàl·lica que subjectava el tap de suro per millorant el tancament.
Aquest vi escumós va tenir tant d’èxit que es va anar estenent per la resta de vinyes d’aquella regió. Alguns dels noms dels primers productors han arribat als nostres dies convertits en marques propietat de multinacionals, com ara: Moët & Chandon, Veuve Clicquot, Krug, Dom Perignon o Ruinart.
Al 1872 es van fer les primeres produccions a Catalunya pel senyor Codorniu i per l’Agustí Vilaret; propietari del Mas Ferran de Blanes.
El cava de Mas Ferran va ser arrendat i traspassat varies vegades, fins que als anys 60 es va convertir en l’empresa Mont-Ferrant S.A. adquirida per la família Carulla (Gallina Blanca). Aquesta compra va derivar a la desaparició de les vinyes blanenques, ja que van passar a produir el cava amb raïm del Penedès. El capítol dels caves de Blanes va acabar quan Mont-Ferrant S.A. va passar a ser propietat de l’empresa Rixiraba S.A. amb seu a Bilbao.
Aquest, però, no va ser el final del vincle entre Blanes i el cava; l’any 2006 va néixer una nova vinya: la vinya Ses Vernes, que només tres anys després de ser plantada ja va començar amb la producció de cava, donant a conèixer així; la segona edició de cava blanenc.
El terreny que ara es coneix com la vinya Ses Vernes ja havia estat vinya abans, però va quedar abandonada i en el seu moment es va decidir plantar-hi pins. A principis del segle XXI va ser quan es va optar per arrencar els pins i tornar-hi a plantar una vinya.
Que la vinya rebés aquest nom no és una casualitat. A la part baixa del terreny hi corre un rierol on hi havia verns, com també passava en un altre torrent a prop d’aquest el qual es va anomenar ses vernes. El fet de transformar el nom de l’arbre en femení plural va agradar suficient com per anomenar la vinya d’aquesta manera: així va néixer el nom de Ses Vernes.
Ara que ja saps d’on venim, quan passis per Blanes anima’t a provar el nostre cava, l’autèntic i únic cava blanenc. Demana’l al restaurant!
