Amèrica i la vinya

La vinya europea ha tingut greus complicacions degut a la relació amb Amèrica. 


Tot va començar quan al segle XVI els europeus van portar el cep (vitis vinifera) a Amèrica.

Tres-cents anys després la planta s’havia aclimatat al nou continent, variant lleugerament les seves característiques. Aquest canvi va provocar que la variant sigués resistent a l'oïdi, un fong de nom popular “cendrosa”. Com també va resultar insensible al insecte fil·loxera (daktulosphaira vitifoliae). 


Al 1836 es van importar ceps americans, amb l’objectiu d’obtenir-ne de resistents a la “cendrosa”. El que no sabien és que amb els ceps portaven també l’insecte, de mida insignificant, que arrasaria amb tota la vinya europea: la fil·loxera.  

Cal destacar que els problemes amb la fil·loxera es van produir a Europa per la inexistència d’aquest al continent.  


Al principi va començar afectant a França, i amb el temps es va anar escampant arreu del continent. Durant anys els viticultors francesos van anar comprant raïm a les zones encara no contaminades. Alguns Bordelesos van comprar, o bé, arrendar terres a La Rioja quan encara no hi havia arribat l’insecte, des de llavors que va néixer la costum a la comunitat de produir vins negres dels francesos. 

Quan Catalunya va veure la situació francesa van fer un intent de detenció de la plaga cremant tota vinya que presentés presència de fil·loxera, tot i els esforços no van aconseguir sortir-ne impune. El nou habitant va escampar-se per tota Europa, afectant les arrels de les vinyes sense deixar ni un cep productiu.


Per curar el desastre es va seguir el pas lògic; replantar tota la vinya europea amb ceps americans. El procés per fer això és el següent: s’agafa un “peu” (la part baixa del cep i les arrels) del cep americà i s’hi empelta un sarment de les varietats locals. 

Avui encara es segueix plantant les vinyes amb “peus” americans.


El remei va resultar eficaç i el problema de la fil·loxera es va resoldre. Europa tornava a tenir vinyes productives, però amb la solució venia també un inconvenient; un altre paràsit: el fong míldiu (plasmopara viticola) contra el que els ceps europeus tampoc tenien defensa.

Per segona vegada venien des d'Amèrica amenaces per a la vinya. Aquest segon cop, però, no va ser tan greu, i amb un tractament de sulfat de coure es poden defensar del míldiu.

Resulta curiós saber que des de 1981 cada 7 de setembre, al poble català Sant Sadurní d’Anoia, es celebra i commemora l’escampada de la fil·loxera, tot i haver portat una catàstrofe. La celebració rendeix homenatge a la població, que va aconseguir sortir d’aquella mala situació i va assentar les bases d’un nou producte extret de les vinyes: el cava.